El paper de la informació a la societat actual

La societat actual està sotmesa a un gran flux d'informació contínua, actualizada al segon, i que alhora pot reflectir milers de realitats diferents. Segons de quin punt geogràfic del món extraguem una notícia determinada d'un mitjà divulgador, per exemple, un diari, podrem, tanmateix, recollir part del seu substracte social que composa el medi del mijtà.

Tanmateix, aquesta "sobrecàrrega" d'informació ha portat a emprar el terme "Societat del Coneixement" per descriure la societat..., mundial? No ho crec. Tal com sosté Armand Mattelard a "La Sociedad de la Información: el Enfrentamiento entre proyectos de Sociedad", des de la perspectiva occidental, sempre present, la percepció globalitzant d'aquesta teoria sempre tendeix a unificar una única societat global de coneixement i informació que no és real. Cito textualment de Mattelard (p. 2): "El uso de la noción genérica de “conocimiento” es tan proteiforme como el recurso a la de información. Consensual a poco costo, esta semántica tiene el defecto de esquivar la cuestión de la pluralidad de los saberes y de sus protagonistas."1

S'ha d'ésser realista i sobretot conscient de la gran realitat multicultural del món, amb multitud de perspectives diferents envers la vida, la societat, la política, la música, la pròpia premsa i mitjans informatius, etc. Tanmateix, i probablement, tots els informadors responguin a una determinada idea política que codiciona, sovint, el seu missatge.

Aquesta qüestió la podríem enllaçar amb la pluralitat de perspectives informatives que conviuen a la societat espanyola. El relat informatiu d'una mateixa notícia pot adquirir, a cada mitjà informatiu matissos diferents segons com es divulgui el contingut de la notícia.

Bon exemple són les diverses televisions de l'àmbit estatal i regional, com per exemple, la televisió catalana Tv3, i la primera espanyola TvE que poden respondre a determinats interessos ideològics que són diferents entre sí però que conviuen dins la premsa estatal, a l'igual que ho fa el ciutada d'una ideologia amb el que sosté una altra.

Rellegint a Mattelard podem afirmar conclusòriament que la varietat de divulgació dins la Societat de la Informació i el Coneixement, i la seva convivència d'opinions, són el viu reflex d'una societat plural, que precisa d'aquesta perspectiva multifacial i pluralitzant, enlloc d'intentar globalitzar un món tan divers com les societats diverses mateixes.

Referències bibliogràfiques

1 - Matterlart. "La Sociedad de la Información": El Enfrentamiento entre proyectos de Sociedad"

Internet i el llenguatge

El naixement d'Internet ha configurat i ampliat noves metes comunicatives i ha satisfet la necessitat de l'actual Societat de la Informació, que precisa d'una actualització constant de coneixement, de la informació que rep en forma d'allau per diversos canals de forma quotidiana i pràcticament de forma incoscient.

En aquesta direcció, cal apuntar que a més, Internet, ha creat nous móns i llenguatges, entorns virtuals amb llenguatges propis, per exemple, dins el terreny lúdic. La creació de nous llenguatges és important ja que crea noves cultures cibernètiques, i perquè no, urbanes que fant patent aquesta gran diversitat que integra el món. Internet, també ha modificat la nostra forma de concebir la comunicació, ara d'una forma massiva i global el món s'informa de forma simultània; el llenguatge, no obstant, també ha patit alteracions adaptant de forma constant nous mots provinent del món tecnològic i informàtic.

Sens dubte, estem davant d'una revolució que marcarà una època. Potser parlem del trencament definitiu amb l'era moderna per endinsar-nos de ple a l'era digital. Un temps on no hi ha fronteres comunicatives i on tothom té reflectida a la xarxa la seva identitat i on pot manifestar la seva opinió de forma lliure o informar-se sobre els seus interessos. L'autor i llingüísta britànic David Crystal, a la seva obra El lenguaje e Internet, destaca el següent fragment: "Aunque me gusta la metáfora de `aldea glogal´, la mayor parte del tiempo Internet no funciona así. Con respeto a las relaciones humanas, se parece más a un catálogo gigantesco de barrios distintos donde la gente con intereses comunes puede compartir información, trabajar junta, contarse historias, bromear, debatir sobre política, ayudarse mutuamente o jugar". Extraiem també de la conclusió de Crystal, que Internet afecta a tot: a informar-se, a treballar, a explicar, a debatre, a ajudar, a jugar, etc, tal com el mateix autor ens pretèn mostrar de rerefons. Senzillament, ha suposat un canvi en el llenguatge perquè també ha estat una transformació profunda en la concepció comunicativa de l'ésser humà.

Emprant AntConc de forma "seriosa". Elaboració de conclusions en el discurs del llenguatge polític a la premsa al TFG.

Bon vespre a tothom,

finalment, i com preveïa, l'assignatura em serà molt preciada per finalitzar el grau. Gràcies a Escriptures Hipertextuals he après a treballar amb l'AntConc de forma efectiva, i donat el grau de complexitat al que vull arribar a l'anàlisi de la premsa al meu treball de Final de Grau, "El tractament de l'Independentisme a la premsa: el cas de l'Onze de Setembre a la dècada de la transició (1976 - 1986)".

Vegeu, per exemple, l'anàlisi del discurs extret del recull de fragments del diari ABC, de la dècada mencionada, envers la qüestió central:



Com podem extraure, l'abundància de conceptes associats a la violència, com "incidentes", "eta", influeixen sobre l'opinió del lector ja que afegeixen una connotació molt negativa envers l'esdeveniment commemoratiu de la Diada de Catalunya, motivat per determinats motius i interessos polítics a defensar.

Una vegada més, gràcies AntConc i a l'assignatura d'Escriptures Hipertextuals!