“L’escrit
fou la primera gran revolució en l’ordre intel·lectual. Segons Walter Ong va
permetre la `tecnologització´del mot i va comportar l’establiment d’una nova
relació entre el llenguatge i el pensament” I
El naixement del
llenguatge i la oralitat, i el següent estadi, plasmat en l’escriptura, és un pas evolutiu
molt important, però tal com sosté el reconegut semiòleg canadenc Christian
Vandendorpe, de qui extrec l’anterior cita, podem observar que la plasmació
del llenguatge escrit no és sols part del que coneixem com a evolució humana, sinó que va
configurar una nova concepció cultural i social per part de l’ésser humà, i també noves expectatives cognitives i intel·lectuals.
La oralitat era
efímera, i cada narració podia ésser reproduïda, sovint, de forma diferent, ja
que el llenguatge prové del propi pensament del emissor, i per tant aquest és
canviant com ho són els pensaments de l’ésser, que poden canviar cada segon. Tanmateix,
la fixació del llenguatge sobre paper va obrir un nou escenari per a l’ésser
humà: oferia la possibilitat, en primer lloc, de garantir un ordre al pensament
i objectiu des d’un punt de vista “visible”; amb l’escriptura i el foment de la
lectura hom decideix quan llegeix, com, si llegeix un capítol, o ens salta uns
quants, l’escriptura suposà un canvi de paradigma també en aquesta nova
llibertat de crear i rebre el llenguatge.
L’ésser humà és, en
aquest sentit, creador del seu propi món que l'envolta, el medi que condicionarà aquesta necessitat d’interactuar
amb els altres, d’evocar sentiments, emocions, pensaments, i ara poder
fer-ho per escrit, sense necessitat fins i tot que ningú hi tingui accés (naixement
del diari personal, generalment de caràcter privat). Es tracta d’una revolució
que iniciarà d’altres revolucions en la forma de concebre la informació i el
coneixement.
En aquest sentit, és notable el gran avenç en l’educació i l’aprenentatge. Ara, a més del
llenguatge oral i la transmissió dels coneixements mitjançant aquest canal, naixia
la nova possibilitat de plasmar-los de forma definitiva en paper i evitar
alteracions de la informació. En aquesta direcció, cal destacar que en aquest
punt ja ens trobem a un ésser humà que es comunica i deixa anar el seu
pensament mitjançant la “multicanalitat” en el llenguatge: oral i escrit. Per
tant, un primer estímul de complexitat mental i processal en la informació es
detecta clarament que la determinà el fet de l’escriptura i la consolidació del
llenguatge escrit. La coexistència de les dues formes comunicatives: l’oral i
l’escrita, va permetre trencar amb la
linealitat que implicava el model oral primitiu. Un receptor oral, si pretén
captar la informació correcta i completa ha de prestar atenció al cent per cent
en el moment precís en que li és emesa la informació. Ara, el cervell humà ha
adquirit una nova capacitat en la lectura, i és que pot llegir, de forma
simultània, articles o llibres. No cal parar atenció en un moment determinat;
el coneixement ara és transmès i assimilat d’una forma molt diferent. La
plasmació de les nostres actituds, sovint inactives o no productives, però que
denoten la seva existència mitjançant l’arrelament de determinades
possibilitats i potencialitats del cervell humà.
I – Fragment extret
de: Vandendorpe, Christian.
(1999) “Del Papir a l’Hipertext. Assaig
sobre les mutacions del text i de la lectura”. París, Le Découverte.
al
