El pas de l'oralitat a l'escriptura

“L’escrit fou la primera gran revolució en l’ordre intel·lectual. Segons Walter Ong va permetre la `tecnologització´del mot i va comportar l’establiment d’una nova relació entre el llenguatge i el pensament” I

El naixement del llenguatge i la oralitat, i el següent estadi, plasmat en l’escriptura, és un pas evolutiu molt important, però tal com sosté el reconegut semiòleg canadenc Christian Vandendorpe, de qui extrec l’anterior cita, podem observar que la plasmació del llenguatge escrit no és sols part del que coneixem com a evolució humana, sinó que va configurar una nova concepció cultural i social per part de l’ésser humà, i també noves expectatives cognitives i intel·lectuals. 

La oralitat era efímera, i cada narració podia ésser reproduïda, sovint, de forma diferent, ja que el llenguatge prové del propi pensament del emissor, i per tant aquest és canviant com ho són els pensaments de l’ésser, que poden canviar cada segon. Tanmateix, la fixació del llenguatge sobre paper va obrir un nou escenari per a l’ésser humà: oferia la possibilitat, en primer lloc, de garantir un ordre al pensament i objectiu des d’un punt de vista “visible”; amb l’escriptura i el foment de la lectura hom decideix quan llegeix, com, si llegeix un capítol, o ens salta uns quants, l’escriptura suposà un canvi de paradigma també en aquesta nova llibertat de crear i rebre el llenguatge.

L’ésser humà és, en aquest sentit, creador del seu propi món que l'envolta, el medi que condicionarà aquesta necessitat d’interactuar amb els altres, d’evocar sentiments, emocions, pensaments, i ara poder fer-ho per escrit, sense necessitat fins i tot que ningú hi tingui accés (naixement del diari personal, generalment de caràcter privat). Es tracta d’una revolució que iniciarà d’altres revolucions en la forma de concebre la informació i el coneixement. 

En aquest sentit, és notable el gran avenç en l’educació i l’aprenentatge. Ara, a més del llenguatge oral i la transmissió dels coneixements mitjançant aquest canal, naixia la nova possibilitat de plasmar-los de forma definitiva en paper i evitar alteracions de la informació. En aquesta direcció, cal destacar que en aquest punt ja ens trobem a un ésser humà que es comunica i deixa anar el seu pensament mitjançant la “multicanalitat” en el llenguatge: oral i escrit. Per tant, un primer estímul de complexitat mental i processal en la informació es detecta clarament que la determinà el fet de l’escriptura i la consolidació del llenguatge escrit. La coexistència de les dues formes comunicatives: l’oral i l’escrita,  va permetre trencar amb la linealitat que implicava el model oral primitiu. Un receptor oral, si pretén captar la informació correcta i completa ha de prestar atenció al cent per cent en el moment precís en que li és emesa la informació. Ara, el cervell humà ha adquirit una nova capacitat en la lectura, i és que pot llegir, de forma simultània, articles o llibres. No cal parar atenció en un moment determinat; el coneixement ara és transmès i assimilat d’una forma molt diferent. La plasmació de les nostres actituds, sovint inactives o no productives, però que denoten la seva existència mitjançant l’arrelament de determinades possibilitats i potencialitats del cervell humà. 

I – Fragment extret de: Vandendorpe, Christian. (1999)  “Del Papir a l’Hipertext. Assaig sobre les mutacions del text i de la lectura”. París, Le Découverte.

al