La 
societat actual està sotmesa a un gran flux d'informació contínua, 
actualizada al segon, i que alhora pot reflectir milers de realitats 
diferents. Segons de quin punt geogràfic del món extraguem una notícia 
determinada d'un mitjà divulgador, per exemple, un diari, podrem, 
tanmateix, recollir part del seu substracte social que composa el medi 
del mijtà.
Tanmateix,
 aquesta "sobrecàrrega" d'informació ha portat a emprar el terme 
"Societat del Coneixement" per descriure la societat..., mundial? No ho 
crec. Tal com sosté Armand Mattelard a "La Sociedad de la Información: 
el Enfrentamiento entre proyectos de Sociedad", des de la perspectiva 
occidental, sempre present, la percepció globalitzant d'aquesta teoria 
sempre tendeix a unificar una única societat global de coneixement i 
informació que no és real. Cito textualment de Mattelard (p. 2): "El uso
 de la noción genérica de “conocimiento” es tan proteiforme como el 
recurso a la de información. Consensual a poco costo, esta semántica 
tiene el defecto de esquivar la cuestión de la pluralidad de los saberes
 y de sus protagonistas."1
S'ha
 d'ésser realista i sobretot conscient de la gran realitat multicultural
 del món, amb multitud de perspectives diferents envers la vida, la 
societat, la política, la música, la pròpia premsa i mitjans 
informatius, etc. Tanmateix, i probablement, tots els informadors 
responguin a una determinada idea política que codiciona, sovint, el seu
 missatge.
Aquesta
 qüestió la podríem enllaçar amb la pluralitat de perspectives 
informatives que conviuen a la societat espanyola. El relat informatiu 
d'una mateixa notícia pot adquirir, a cada mitjà informatiu matissos 
diferents segons com es divulgui el contingut de la notícia.
Bon
 exemple són les diverses televisions de l'àmbit estatal i regional, com
 per exemple, la televisió catalana Tv3, i la primera espanyola TvE que 
poden respondre a determinats interessos ideològics que són diferents 
entre sí però que conviuen dins la premsa estatal, a l'igual que ho fa 
el ciutada d'una ideologia amb el que sosté una altra.
Rellegint
 a Mattelard podem afirmar conclusòriament que la varietat de divulgació
 dins la Societat de la Informació i el Coneixement, i la seva 
convivència d'opinions, són el viu reflex d'una societat plural, que 
precisa d'aquesta perspectiva multifacial i pluralitzant, enlloc 
d'intentar globalitzar un món tan divers com les societats diverses 
mateixes.
Referències bibliogràfiques
1 - Matterlart. "La Sociedad de la Información": El Enfrentamiento entre proyectos de Sociedad"
M'ha semblat molt interessant l'apunt que has fet del matisos que conté una mateixa notícia segons qui l'exposi. No només en canvia en matisos sinó que canvia conceptualment, afegiria jo, segons l'interlocutor, cosa que crec posa en evidència la imparcialitat de molts mitjans de comunicació.
ResponderEliminar