Transformació de l'escriptura d'ençà les tecnologies digitals

L'arrelament de les noves tecnologies digitals, l’ús sistemàtic de les xarxes socials, xats, etc., han generat transformacions profundes en els processos d’escriptura.

En primer lloc, cal destacar que en la modificació d’aquests paràmetres en l’escriptura humana, té molt a veure un concepte important: l’hipertext. Sense ell, encara viuríem immersos a una presumible linealitat creativa. 

L’hipertext suposa un canvi radical per escriure. I és que jo, ara mateix, redactant aquest text, si és necessari, puc anar afegint informacions més concretes sobre cada tema tractat mitjançant links relacionats. De quina altra manera, sinó, podria realitzar-ho? Sobre quin altre suport és possible?. Sobre el format tradicional en paper és impossible, clarament. 

Un escriptor tradicional, entenent tradicional el suport, el paper,  pot optar únicament per una via: l’agrupació de seqüències d’un llibre, un assaig, etc. seguint un ordre lineal, sense possibilitat d’incorporar altres textos sobre el propi text, ni arxius mèdia, ni cap element diferent a la pròpia escriptura. En canvi, un escriptor digital, l’autor d’un blog literari, per exemple, té infinitud de possibilitats per matissar, ampliar, determinar, concretar, il·lustrar, etc. els continguts que publica.

Tanmateix, l’escriptor tradicional, una vegada plasmi el seu redactat sobre paper, aquest és definitiu, en canvi, un blocaire no té aquesta restricció, ja que pot modificar el contingut de les seves publicacions de forma instantània i tantes vegades com sigui necessari.

Tota aquesta innovació implica, com veiem, canvis estructurals en la forma de concebre un escrit actualment. 

Escriure de forma digital s’ha convertit en una interactuació constant amb altres continguts, col·laboració entre autors digitals, així com la gran informació que podem adquirir de tercers escriptors i que ens ajuden a aprendre de forma dinàmica i gairebé sense que un se n’adoni. En aquesta direcció, hom, quan elabora un assaig o un treball acadèmic manuscrit, la possibilitat d’incorporar recorreguts hipertextuals envers el cos del treball, o simplement imatges és impossible. Els formats digitals permeten l’elaboració de treballs hipertextuals que garanteixen un recull d’informació complet i ben relacionat, amb diversos recorreguts informatius.

Per tot l’exposat, es determina clarament un impacte en el procés de l’escriptura, basant-se especialment per aquest canvi de suports on realitzar la tasca escriptora. No sols hi ha un canvi de suports, sinó que hi ha una diversificació dels mateixos: no sols podem escriure a un ordinador de sobretaula. Ho podem fer a una tableta, a un telèfon mòbil, etc. Quan la tasca d’escriure era manuscrita, pocs posaven interès en dedicar hores i hores a escriure. Ara, amb els xats, aplicacions mòbils comunicatives (tipus Whatsapp), sms, e-mail, xarxes socials (tipus Facebook), ens passem les hores escrivint, emprant l’exercici escriptor encara que sigui amb converses entretingudes amb els nostres amics. L’escriptura ha passat de  ser concebuda com a quelcom relacionat a l’àmbit literari i acadèmic, a ésser un acte quotidià que ens roba hores de les nostres vides. És un canvi també en la forma de pensament, tema al que tornarem més endavant.

 Tanmateix, lligant el mencionat envers els suports digitals, les noves tecnologies també han creat un fenomen lingüístic sotmès a debat durant la darrera dècada. L’ús de diminutius en els missatges de text, coneguts comunament com sms. Estan les noves generacions “digitals” malversant el llenguatge amb aquest ús, a priori, inadequat?. O és simplement una adaptació del llenguatge al canal, al suport momentani que s’empra en cada moment?. Hom no empra el mateix argot si manté una conversa telefònica laboral amb un client de l’empresa per la que treballa i a la que representa, que a una conversa entre amics a la terrassa del bar de sempre. Doncs en aquest sentit, capgirem els exemples exposats del llenguatge oral a l’escrit. Un jove que parli mitjançant sms o aplicacions comunicatives via mòbil, i empri expressions com “xq”, enlloc de perquè, o “nm”, enlloc d’anem, no està violant la llengua ni malversant-la, està adequant el seu llenguatge a un determinat context, en aquest cas determinat pel suport comunicatiu que està emprant, el telèfon mòbil, on el que mana és l’economització d’espai i temps.