L'última publicació tractava com les noves tecnologies han modificat els processos d'escriptura. L’altre cara de la
moneda la trobem al lector, si bé observem canvis estructurals en la manera de
concebre un text, i d’elaborar-lo a l’actualitat amb les múltiples
possibilitats digitals i hipertextuals, la figura receptora, l’activitat de la
lectura, també s’ha vist alterada de forma molt important a les darreres
dècades.
El lector digital té
infinitud de possibilitats, ja que mitjançant l’hipertext cada text apareix
vinculat a d’altres textos relacionats, i aquests a d’altres enllaços
d’interès. És el lector qui tria un o varis recorreguts proposats per l’autor,
cercant allò que més interès li provoca. Amb un text sobre paper aquesta
possibilitat és totalment nul·la. Com pot el lector viatjar d’un text a un
altre en un format paper?. Com pot el lector submergir-se a continguts mèdia
relacionats que reforcen i il·lustren el contingut, en format paper?. Clarament
impossible.
Sens dubte, és un
canvi força notable en el procés de lectura. Obviant la qüestió de la
linealitat, ja mencionada amb anterioritat, és el lector qui tria els
continguts que li interessen, no a la inversa. No és l’escriptor,
l’emisor, qui estableix un itinerari
únic d’inici a fi, sinó que el lector és el propi autor, i navega pels
continguts i forma part d’ells en el sentit que crea la seva ruta particular
mitjançant la visita d’enllaços hipertextuals, creant-se un entramat complex
d’informacions interrelacionades de les quals el lector és l’únic elector
d’estar-les visitant.
Una lectura d’un
mateix text pot ser establerta per diversos textos, imatge, aportacions mèdia,
etc. que completin la idea del lector o inclús desperti l’interès en qüestions
relacionades i acabi consultant un enllaç que ja res té a veure amb la seva
cerca inicial, el seu recorregut hipertextual ha estat molt llarg..., i finalment
el lector ha estat autor del seu propi itinerari informatiu.
Mònica, m’ha semblat molt interessant aquesta visió del lector digital que tria un recorregut d’entre els diversos proposats per l’autor (a través dels vincles o enllaços a d’altres textos o continguts que són del seu interès). Això m’ha fet pensar que, vist així, el lector es converteix també en certa manera en autor, ja que té un paper força més actiu del que permetria una lectura en paper convencional. A més, m’ha agradat aquesta idea de “viatjar” d’un text a un altre, que, com dius, en paper resulta impossible.
ResponderEliminarSolament em ve al cap un cas on, sobre paper, el lector pot tenir un paper certament més actiu. Es tracta d’una mena de contes infantils en què els infants poden decidir, entre múltiples possibilitats, què fan els personatges, o quin final els arribarà. De fet, l’any passat, l'escriptora Empar Moliner va publicar a Columna el llibre Contes infantils contra tot pronòstic, en el qual hi ha "petites plantilles" per inventar contes cadascú a la seva manera, amb les seves habilitats i els seus personatges, amb els seus propis finals.
Hola Albert,
EliminarÉs totalment cert el que dius. També existeixen llibres temàtics on la lectura no és lineal per pàgines, sino que mitjançant instruccions fa anar saltant al lector per tot el libre. Però no trobo cap relació amb el mon hipertextual certament, em de comprendre aquest tipus de lectura com d'entreteniment, i no d'aprofundotzament com proporciona la lectura digital.
Salutacions i gràcies pel comentari
Hola Albert,
EliminarÉs totalment cert el que dius. També existeixen llibres temàtics on la lectura no és lineal per pàgines, sino que mitjançant instruccions fa anar saltant al lector per tot el libre. Però no trobo cap relació amb el mon hipertextual certament, em de comprendre aquest tipus de lectura com d'entreteniment, i no d'aprofundotzament com proporciona la lectura digital.
Salutacions i gràcies pel comentari